En la societat de la informació en què vivim, el que queda en la memòria ja no és només el que s'emmagatzema en una biblioteca, un munt de papers o una hemeroteca. Gràcies a la tecnologia, amb un sol "clic" i en pocs minuts tenim a la nostra disposició gairebé qualsevol cosa que desitgem, la qual cosa, és un gran avantatge. Eliminar meves dades personals d'Internet no és tan difícil com sembla, encara que en ocasions, puguem veure les nostres pretensions frustrades.

La informació que es troba a Internet un cop penjada, adquireix un abast massiu i universal que de vegades pot arribar a perjudicar-nos. Moltes vegades pequem de confiats i despreocupats, però ...

Què passa quan posem el nostre nom a Google i surt alguna cosa que no volem que estigui aquí?

La preocupació dels usuaris cada vegada és més elevada; la intemporalitat que Internet confereix a la informació i el fàcil accés que té a ella pot jugar en contra nostra donant una imatge que o no ens interessa donar o és errònia.

La gent comença a conscienciar-se de l'exposició que això suposa i, és per això, que cada vegada se sent més parlar sobre el "dret a l'oblit" (o dret de supressió), que encara que no és nou, si és d'actualitat. Aquest dret es configura com una garantia enfront del tractament massiu i descontrolat de dades personals; una possibilitat de trencar el caràcter perenne i global que adquireix la informació un cop entra a la Xarxa i salvaguardar així els nostres drets a l'honor, a la intimitat ia la pròpia imatge.

Quina informació personal pot ser eliminada? Requisits i limitacions.

Com a "dada personal" s'entén tota aquella informació relativa a una persona física que la identifiqui o que la faci ser identificable. Això abasta des dades com el DNI, fotos o números de telèfon, fins a dades de caràcter social, econòmic, psicològic, etcètera.

Per tal de eliminar les meves dades personals saber que el dret a l'oblit comprèn tant dades privades com públics, sempre que aquests suposin un menyscapte per a la imatge que té la societat de l'afectat i per al seu dret a deixar el passat enrere. És a dir, aquest dret obre una finestra per poder retirar aquella informació que transmet una percepció errònia o no desitjada per l'usuari quan aquesta és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic.

La possibilitat de limitar la perdurabilitat de la informació a Internet requereix que sigui el propi interessat el que accioni els mecanismes de reclamació; el procés no pot ser portat d'ofici.

S'ha de tenir en compte que no tot dada personal que permeti identificar l'interessat pot ser eliminat de la Xarxa per voluntat de l'usuari ja que, al costat del dret a l'oblit, coexisteixen drets que afecten interessos col·lectius de la societat, com són la llibertat d' expressió i la llibertat d'informació. És per això que l'eliminació de dades no és automàtica i, en casos conflictius, s'ha de fer una ponderació dels interessos enfrontats. Jurisprudencialment ia grans trets, la llibertat d'expressió troba el seu límit en l'ús d'expressions ofensives que siguin supèrflues per expressar una opinió i, la llibertat d'informació, ha de complir el requisit de veracitat i interès públic, ja siguin fets difosos per professionals o per particulars.

Altres límits a l'exercici d'aquest dret són: les dades recollides amb finalitats històriques, els de recerca científica i estadística, i els derivats del deure de transparència i publicitat de les Administracions Públiques.

Què he de fer si vull que desapareguin vídeos i fotos d'Internet en els quals aparec?

Per poder eliminar les meves dades personals no desitjats, l'interessat ha de tenir una edat major o igual a 14 anys. Si no és així, hauran de ser els pares o els tutors legals els que s'encarreguen.

Els passos a seguir són:

  • Sol·licitar l'esborrat a qui va penjar el contingut. Aquesta petició és recomanable encara que no obligatòria.
  • Contactar amb la plataforma que ha proporcionat els mitjans per a la publicació i sol·licitar que siguin eliminats. Si per exemple es tractés d'una foto a Facebook, s'haurà de contactar amb aquesta plataforma.

Per poder realitzar aquesta petició d'esborrat i eliminar les meves dades personals, s'ha d'acreditar la identitat i indicar el més concretament possible les dades que es volen eliminar.

És important saber que fer aquesta sol·licitud és requisit indispensable per a una possible posterior actuació davant la Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).

Les xarxes socials més presents i populars, com Facebook, Twitter, Instagram y YouTube (Google), compten amb els seus propis mitjans i serveis d'ajuda per denunciar comptes falses o piratejades, conductes abusives o d'assetjament, temes relacionats amb la propietat intel·lectual (per exemple: drets d'autor), reportar fotos que vulnerin la teva intimitat, la de menors o la de persones incapacitades i la publicació d'informació privada.

  • Si la resposta emesa per la plataforma resulta insatisfactòria o hi ha absència de la mateixa, el següent pas serà reclamar davant l'AEPD, que estimarà o desestimarà la pretensió.
  • Si no s'està d'acord amb la resolució de l'AEPD, el següent pas serà recórrer la decisió davant els tribunals.

Com fer que les meves dades no figurin en els resultats de cerca per Internet?

És important saber que l'eliminació de les dades només afecta aquelles cerques que es facin a través del nom i cognoms de l'individu. És a dir, si es tracta d'una notícia de premsa, la informació deixaria de ser visible quan en el cercador s'indiqués el nom de la persona, però seguiria apareixent quan es indiquessin altres conceptes de cerca.

Igual que passava amb les imatges i vídeos, és recomanable però no obligatori que en primer lloc es sol·liciti l'esborrat a la font original. Si no, és possible dirigir-se directament al motor de cerca que s'hagi utilitzat (google, yahoo, Bing, Etcètera).

D'acord amb la normativa, la sol·licitud d'esborrat a la plataforma de recerca és condició indispensable per a una possible futura reclamació davant l'AEPD. Cal advertir que, aquest tipus de reclamacions davant els navegadors no sempre són resoltes d'acord amb les pretensions de l'interessat. A tall il·lustratiu, des de l'any 2014 Google ha atès de forma satisfactòria al voltant de 66.000 sol·licituds d'esborrat i ha rebutjat aproximadament unes 106.000.

Per això és possible que, després de la fallida sol·licitud al cercador, s'hagi d'acudir a l'AEPD, la decisió podrà també ser recorreguda davant els tribunals.

La nostra informació passada pertany al passat i els usuaris d'Internet tenim dret a que la informació que desitgem no es recordi i no quedi exposada per l'eternitat.

Aquest dret pot actuar com a salvavides en ocasions encara que al final, el millor i més efectiu, és ser prudent i cautelós amb el que es publica a Internet.


Sobre l'autor:

elena chueca

Elena Chueca

DiG Advocats

Linkedin