El concepte de arrendament d'immobles com a activitat econòmica ha estat interpretat de manera diferent per la Direcció General de Tributs (DGT) segons estiguem en l'àmbit de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o en el de l'Impost sobre Societats. Tot això, unit a l'absència de normativa d'elements quantitatius que permetin determinar quan l'arrendament d'immobles ha de ser considerat com una activitat econòmica, ha provocat grans conflictes interpretatius i incertesa sobre la possible contingència fiscal.

Partint d'aquest context, en aquest article anem a tractar de determinar les diferents interpretacions que s'han realitzat depenent de l'àmbit de l'impost en què es greu.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

La Llei de l'IRPF, en l'article 27.2, exposa:

"... s'entén que l'arrendament d'immobles es realitza com a activitat econòmica, únicament quan per a l'ordenació d'aquesta s'utilitzi, almenys, una persona empleada amb contracte laboral ia jornada completa."

En aquest sentit, en l'àmbit de l'IRPF s'exigeixen els requisits següents:

a) Una persona ocupada.

En relació amb aquest requisit, s'ha manifestat la DGT en diverses consultes (V0622-16, V2619-18), Manifestant la impossibilitat d'externalitzar les tasques de gestió de l'activitat d'arrendament d'immobles, argumentant que en substituir l'empleat a contractar per l'externalització del servei de gestió dels lloguers a través d'una entitat professionalment dedicada a això, no intervindria amb les mateixes un contracte laboral , sinó un contracte de prestació de serveis, de manera que no es complirien els requisits que preveu l'article 27.2 de la LIRPF i, en conseqüència, haurien de qualificar els rendiments derivats de l'arrendament dels immobles com a rendiments de capital immobiliari.

b) Contracte laboral.

La DGT deriva a la normativa laboral vigent la interpretació d'aquest concepte:

"el requisit que l'arrendador tingui, almenys, una persona empleada amb contracte laboral ia jornada completa, només s'ha d'entendre complert si el contracte és qualificat com laboral per la normativa laboral vigent, qüestió aliena a l'àmbit tributari, i ho és a jornada completa"

c) Jornada completa.

La DGT no entén complert aquest requisit pel fet de tenir diversos treballadors amb contracte laboral a temps parcial, tal com s'estableix a la consulta V2120-10, Interpretant l'article 27.2 de la LIRPF.

Impost sobre Societats (IS)

En l'àmbit del Impost sobre Societats, Es pretén ressaltar l'autonomia del concepte d'activitat econòmica enfront del mateix concepte regulat per altres figures impositives. Per això, es va incloure una nova definició d'activitat econòmica, fins llavors referenciada a l'IRPF, davant la necessitat de que l'Impost sobre Societats, que grava per excel·lència les rendes procedents d'activitats econòmiques, contingui una definició adaptada a la pròpia naturalesa de les persones jurídiques.

No obstant això, la nova definició del concepte d'arrendament d'immobles com activitat econòmica, que es va incloure en l'article 5.1 de la LIS, va ser redactada de manera gairebé idèntica a l'exposada en la llei de l'IRPF:

"...En el cas d'arrendament d'immobles, s'entendrà que hi ha activitat econòmica únicament quan per la seva ordenació s'utilitzi, almenys, una persona empleada amb contracte laboral i jornada completa".

No obstant això la semblança en la redacció del concepte, la interpretació del mateix en relació amb el requisit de "una persona ocupada amb contracte laboral i jornada completa"Difereix bastant del que s'ha exposat anteriorment per a l'àmbit del IRPF, Doncs, com s'exposa en la consulta vinculant V2826-16, La interpretació del concepte d'activitat econòmica en l'àmbit de l'Impost sobre Societats s'ha de fer a la llum del funcionament empresarial societari, i pot diferir de la interpretació que es faci del mateix en l'IRPF, ja que el mateix concepte pot tenir finalitats diferents i específiques en cada figura impositiva.

En aquest sentit, l'esmentada consulta vinculant no només admet la possibilitat d'externalitzar les tasques de gestió de l'activitat d'arrendament d'immobles en les situacions empresarials en què una entitat posseeix un patrimoni immobiliari rellevant, sinó que fins i tot la prefereix en considerar-la més eficient:

"...la gestió de l'activitat d'arrendament d'immobles requereix, donada la dimensió de l'activitat a desenvolupar per la consultante, de la disposició d'una organització empresarial pròpia oa través de tercers. Així mateix, la gestió de béns immobles de certa importància resulta més eficient a través de la contractació de professionals dedicats a la gestió d'actius que la contractació d'un empleat".

Impost sobre el Patrimoni (IP)

En l'àmbit del Impost sobre el Patrimoni el concepte d'arrendament d'immobles com activitat econòmica no està definit, sinó que, en el seu article 4. Vuit de la Llei de l'IP, es remet a la Llei de l'IRPF.

Per tant, amb el que respecta a l'exempció en l'IP sobre les participacions en entitats, no és aplicable en els casos en què es prescindeixi de la persona contractada per a la gestió de l'arrendament d'immobles, acudint al seu lloc a la subcontractació de serveis en una empresa especialitzada, atès que la llei de l'IP remet la qualificació d'activitat econòmica d'arrendament d'immobles al compliment dels requisits que estableixi la legislació de l'IRPF, amb independència dels criteris aplicables en relació amb l'IS, tal com s'exposa a la consulta vinculant V1999-16.

Impost sobre Successions i Donacions (ISD)

En l'àmbit de l'Impost sobre Successions i Donacions, el concepte d'arrendament d'immobles com activitat econòmica tampoc està definit, en aquest cas ens remet a l'article 4. Vuit de la Llei de l'IP, amb el que ens porta de nou a la Llei de l'IRPF. En aquest sentit, cal citar la consulta vinculant V4952-16:

"Quant a l'Impost sobre Successions i Donacions, no hi ha normativa específica al respecte, si bé, d'acord amb els apartats 2.c) i 6 de l'article 20 de la Llei 29 / 1987, de 18 de desembre, relatius, respectivament, a l'aplicació de les reduccions per transmissió "mortis causa" i "entre vius" d'empreses individuals o participacions en entitats, s'exigeix ​​la prèvia exempció en l'Impost sobre el Patrimoni dels elements patrimonials objecte de transmissió".

Per tant, tal com hem exposat anteriorment en el cas de l'IP, en remetre la llei de l'ISD a la de l'IP, en analitzar l'aplicació de la reducció en l'ISD sobre participacions en entitats, caldrà fer servir els criteris establerts per al IRPF i no els de l'IS.

Si vol que l'assessorem amb aquest o qualsevol assumpte d'una altra índole, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Sobre l'autor:

Economista a Barcelona

Andrea Morral

DiG Advocats

Linkedin