Davant la problemàtica que cada any sorgeix respecte als despeses deduïbles de les Activitats Econòmiques, a continuació s'exposa la substància del criteri actual tant de la Direcció General de Tributs com dels tribunals de Justícia respecte a les despeses que acostumen a generar més controvèrsia.

Despeses deduïbles sobre els subministraments:

Resolució del TEAC de 10 de setembre de 2015, en unificació de criteri:

Es produeix un canvi de criteri respecte als subministraments, de manera que es permet:

  • Respecte despeses de l'immoble: aplicació criteri percentatge superfície utilitzada en desenvolupament activitat respecte total superfície, per determinar porció despeses derivades de la titularitat de l'habitatge.
  • Respecte despeses de subministraments: davant la impossibilitat d'obtenir un criteri objectiu que permeti discernir quina part és utilitzada per a la fins particulars i què per al desenvolupament d'una activitat econòmica, el TEAC imposa una regla general: s'admet la deducció de les despeses de subministraments respecte dels quals el contribuent provi la contribució a l'activitat econòmica desenvolupada.

En aquest sentit, seguint el criteri de correlació d'ingressos i despeses es planteja un criteri combinat de superfície (%) amb els dies laborables de l'activitat (dilluns a divendres, No agost, ...) i les hores en què s'exerceix aquesta activitat en el immoble (8h diàries).

Despeses deduïbles sobre el vehicle:

Criteri de l'Agència Tributària:

Per a l'acceptació de la deducció de les despeses derivades del vehicle (adquisició, amortització, i altres despeses) s'exigeix ​​l'afectació total, El que comporta que s'utilitzi exclusivament per al desenvolupament de l'activitat econòmica.

Encara que es disposi de dos vehicles, s'haurà de provar la utilització exclusiva del mateix a l'activitat, és a dir, que el vehicle "dormi" al despatx i únicament s'utilitzi per anar a visitar a clients, considerant-se un ús privat la utilització del vehicle per desplaçar del domicili al despatx.

Aquest criteri s'excepciona respecte uns supòsits legalment taxats sobre vehicles:

  • Mixtes destinat al transport de mercaderies.
  • Mixtos destinats al transport.
  • Destinats als desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.
  • De autoescola.
  • Destinats a la cessió del seu ús amb habitualitat i onerositat.

Criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:

Correspon a l'Administració provar l'ús privat del vehicle, i això resulta més complicat sobretot quan es tenen dos vehicles.

Aquest criteri de l'afectació total a l'activitat també es pot aplicar als aparells de telefonia mòbil, els ordinadors ...

Despeses deduïbles sobre menjars i desplaçaments:

Criteri de l'Agència Tributària:

Seran fiscalment deduïbles quan siguin exigits pel desenvolupament de l'activitat, sempre que compleixin requisits comptabilització, disposar tiquet o factura ...

Recau en el contribuent la càrrega de provar aquesta correlació.

Criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:

Correspon a l'Administració provar que les despeses comptabilitzades són aliens a l'activitat, el que resulta fàcil en el supòsit dels tiquets per no ser nominatius, no hi hagi tiquets o no es pugui acreditar justificació desplaçament (tenir un client, o un possible client - acreditar mails, ...)


Sobre l'autor:

advocat fiscal a barcelona

Albert Pujol

DiG Advocats

Linkedin