Per tots és sabut, que després de la venda d'un immoble el venedor ha de pagar obligatòriament l'Impost sobre l'increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), més conegut com la plusvàlua municipal. Però què passa quan s'executa l'opció de compra en un leasing immobiliari i el banc o l'empresa de leasing, repercuteix el pagament de l'impost directament al client-comprador?

Gràcies a la resolució de la consulta vinculant V0549-17 de 2 de març de 2017, la Direcció General de Tributs, deixa meridianament clar que el comprador que paga l'impost es troba legitimat per recórrer contra la liquidació de la plusvàlua.

Si bé amb la sentència de Tribunal Constitucional de maig de 2017 ja quedava clar que la plusvàlua no ha de reportar-se en cas que no s'hagi produït un guany en la transmissió.

La resolució de la Direcció General de Tributs permet que sigui el client / comprador i no el banc, qui pugui recórrer directament la plusvàlua, encara que l'escriptura de leasing immobiliari indiqui que serà el client qui ha d'assumir el pagament de l'impost. Contacti'ns i li resoldrem la seva consulta.

En contraposició al que estableix la Llei general tributària per la qual s'impedeix l'exercici de recurs a "els que assumeixin obligacions tributàries en virtut de pacte o contracte", La interpretació realitzada per la Direcció General de Tributs es sustenta, entre d'altres, en el Text Refós de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals (TRLRHL) concretament en el seu article 14.2.d) 1º i 2º mitjançant els quals s'indica que podran interposar el recurs de reposició els obligats a efectuar l'ingrés i qualsevol persona que vegi afectats els seus interessos legítims per l'acte administratiu i, en aquest cas, qui més veu afectats els seus interessos és l'obligat al pagament de l'impost de la plusvàlua.


Sobre l'autor:

josep Muntal

Josep Muntal

DiG Advocats

Linkedin