Després de la controvèrsia que es produït en els últims temps en relació a si és legal la plusvàlua municipal, Finalment el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat sobre la mateixa en termes molt clarificadors.

La plusvàlua municipal és un impost plenament constitucional i ajustat a dret; però, el que no es considera adequat a la Constitució Espanyola és que, en determinats supòsits, hagi de tributar-se per aquest impost quan no es donen les condicions per a això.

Fins a la data s'havien dictat dues sentències pel Tribunal Constitucional sobre aquesta qüestió, però el seu abast era limitat a l'afectar exclusivament al territori de Guipúscoa i Àlaba, els quals es regeixen per la seva pròpia normativa foral.

Ara l'abast és a nivell nacional quan es refereix a articles de la Llei d'Hisendes locals.

Per al Tribunal Constitucional, en el cas que no s'hagi obtingut un benefici econòmic en transmetre un immoble (és a dir, quan el preu de venda sigui inferior al preu de compra) no procedeix aplicar plusvàlua alguna.

Sembla una qüestió lògica: si no s'obté benefici per què s'ha de liquidar una plusvàlua que realment no es genera? Té sentit legal la plusvàlua municipal en aquests casos?

Fins ara les administracions locals (Ajuntaments i les Diputacions que s'encarreguen de la tramitació per a diferents municipis) s'escudaven en el fet que la Llei d'Hisendes Locals emparava el seu raonament i que elles es limitaven a aplicar la llei.

Doncs bé, el Tribunal Constitucional en la Sentència de 11 de Maig de 2.017 estableix clarament que quan no es produeix un increment patrimonial com a conseqüència de la venda d'un immoble (és a dir, quan es ven detall import al d'adquisició) s'estaria gravant una renda fictícia i, per tant, això aniria en contra del principi de capacitat econòmica que regula l'article 31 de la Constitució Espanyola.

Per tant, no procedeix assumir plusvàlua municipal alguna quan no hi ha benefici en la venda. Sembla lògic i coherent, no? Doncs ha calgut esperar que el Tribunal Constitucional ho establís perquè l'administració no tingués més remei que assumir-ho i acceptar-ho.

L'Alt Tribunal insta el legislador perquè s'adapti al pronunciament dictat i això porta a pensar que alguna reforma legislativa s'aprovarà a curt termini per intentar evitar les conseqüències econòmiques que aquesta Sentència pot provocar en els municipis espanyols.

Fins que s'aprovi aquesta modificació legislativa la idea sembla clara: si s'ha venut per un import inferior a la compra, s'ha liquidat plusvàlua i no ha transcorregut el termini legal de prescripció, queda la porta oberta per reclamar la devolució de la plusvàlua satisfeta .


Sobre l'autor:

Daniel Vigo, dig advocats

Daniel Vigo

DiG Advocats

Linkedin