L'última reforma de la Llei de societats de capital (LSC) va introduir dues novetats en el règim de les societats de capital en relació amb situacions d'intervenció de la junta de socis en el que a priori podrien considerar facultats de gestió, pròpies, en un altre cas, dels administradors.

Aquestes novetats són:

  • L'article 160 f) de la Llei de Societats de Capital que atribueix a la Junta General competència per decidir i acordar sobre la adquisicions? n, la enajenacio? no la aportacions? a una altra societat d'actius essencials.
  • Modificació de l'article 161 de la Llei de Societats de Capital que regula la facultat d'intervenció de la Junta de socis en assumptes de gestió (propis dels administradors), ampliant el seu àmbit d'aplicació a totes les societats de capital.

Són dos mecanismes que operen de forma diferent però tenen en comú que atribueixen un major protagonisme a la junta i per tant als socis.

Anem a centrar l'atenció en aquest escrit en l'atribució de competència expressa a la junta per decidir sobre l'adquisició, alienació o aportació a una altra societat d'actius essencials, Recollida en l'esmentat article 160 f) de la LSC.

Perquè l'operació hagi de ser aprovada per junta de socis s'han d'acumular dos requisits:

  • Un relatiu a la tipologia de negoci jurídic ( "adquisició, alienació i aportació a una altra societat").
  • Un altre relatiu a l'objecte del negoci, havent de tractar d ' "actius essencials".

De manera que si es realitza per la societat un dels referits negocis jurídics però sense afectar un "actiu essencial", donant-se tan sols un dels requisits esmentats, la competència continua sent dels administradors.

Però què passa a la pràctica?

Aquesta atribució a la junta de socis té contorns difusos, el que està generant molts dubtes en la pràctica en relació, per exemple, a: i) quins negocis jurídics afecta; ii) què s'entén per "actiu essencial o iii) quines són les conseqüències de la infracció de l'article 160 LSC que ens ocupa.

A què negocis jurídics afecta?

La norma ens indica que afecta "l'adquisició, l'alienació o l'aportació a societat". Aquí es planteja el dubte de si es refereix només a la transmissió actual de l'actiu o també resulta aplicable a actes de gravamen o constitució de drets reals que afecten un actiu essencial en la mesura que ens podem trobar amb una posterior transmissió de l'actiu per via forçosa.

Entenem que la norma també afecta supòsits de constitució d'hipoteca, opció de compra, transmissió del domini en garantia d'un crèdit, ..., si recauen sobre un actiu essencial.

Un altre dubte que es planteja és si resulta aplicable quan la contrapart és una persona física o entitat de naturalesa no societària. Novament entenem que la resposta ha de ser afirmativa.

Un altre dilema és si la Junta ha d'aprovar les operacions d'alienació o adquisició que es produeixen en el marc de la liquidació d'una societat. En aquest supòsit, entenem que no s'ha d'exigir l'acord de la junta.

Què s'entén per "actiu essencial"?

Es considera que un actiu és essencial quan la seva alienació o adquisició suposa una alteració important de la composició patrimonial, econòmica o financera de la societat. Alteració que pot produir-se: a) tant pel pes quantitatiu de l'actiu, i referent a això tal com s'estableix en el precepte que ens ocupa, hi ha la presumpció que l'actiu és essencial quan l'import de l'operació superi el 25% del valor dels actius que figurin en l'últim balanç aprovat; b) com per la rellevància qualitativa (importància per al desenvolupament de l'objecte social principal de la societat).

Una altra definició la trobaríem en què són actius essencials aquells la alienació, adquisició o aportació a una altra societat determina una modificació efectiva de l'objecte social. Per exemple, si s'aliena un actiu essencial, s'està produint una modificació de facto de l'objecte social ja que la societat, després de l'alienació no disposa ja de l'actiu que li permetria desenvolupar l'objecte social que venia desenvolupant. Per contra, la transmissió d'actius innòcua per al desenvolupament de l'objecte social quedaria fora de l'àmbit d'aplicació.

D'altra banda, ens podríem trobar que un actiu que es transfereix sigui essencial per a la societat adquirent i no per la transmissora.

Així doncs, atesos els contorns difusos de la norma s'haurà de discernir en cada supòsit si ens trobem davant d'un negoci jurídic que requereix o no de l'aprovació de la Junta. I a aquests efectes, es trasllada als administradors l'obligació d'examinar en cada cas concret si l'actiu és essencial o no d'acord amb les circumstàncies concretes, o si l'alienació o adquisició suposa una alteració significativa de la composició patrimonial o determina una modificació efectiva de l'objecte social.

Cal destacar, però, que tot i que la decisió dels acords referits la hagi d'adoptar la junta de socis, el negoci o contracte en tot cas serà subscrit pels administradors.

En el cas de trobar-nos davant transmissions de béns immobles objecte d'inscripció en el Registre de la Propietat, caldrà incloure en l'escriptura pública una declaració de l'administrador en relació amb el caràcter essencial o no de l'actiu. Referent a això, la Direcció General dels Registres i del Notariat (DGRN) sosté que l'omissió de la manifestació en escriptura pública sobre el caràcter no essencial de l'actiu no és per si defecte que impedeixi la inscripció registral tota vegada que, en aquests casos , el tercer adquirent de bona fe i sense culpa greu ha de ser protegit.

Quines serien les conseqüències que l'acord s'adopti per l'administrador sense el preceptiu acord de la junta?

Donaria lloc a la possibilitat d'impugnar l'acord adoptat pel consell d'administració i addicionalment, en la mesura que resulti lesiu, a la corresponent reclamació de responsabilitat d'administradors.

I en relació a les conseqüències que aquesta infracció pot tenir sobre l'operació i per la contrapart, si s'han pres les precaucions degudes, entenem que els drets del tercer de bona fe i sense culpa greu quedarien protegits.

Com sempre quedem a la seva disposició per comentar qualsevol dubte que sorgeixi al respecte.


Sobre l'autor:

dig advocats barcelona

Carmen López

DiG Advocats

Linkedin