El primer que hem de tenir present és que el pacte de no competència post-contractual o pacte perquè el treballador no competeixi després d'extingir el seu contracte de treball, ve regulat en l'article 21.2 del Estatut dels Treballadors i precisa del consentiment individual del treballador, sent recomanable, per tant, articular mitjançant un acord per escrit.

Perquè el pacte de no competència sigui vàlid, precisa del compliment d'uns determinats requisits que són:

  • Necessitat d'efectiu interès industrial o comercial;
  • Durada màxima de 2 anys per als tècnics i 6 mesos per a la resta dels treballadors;
  • Una compensació econòmica adequada o proporcionada.

A continuació, analitzem amb més detall aquestes exigències:

Necessitat d'efectiu interès industrial o comercial: S'entén que hi ha quan es derivi un perjudici potencial a l'empresa per la realització de l'activitat que s'intenta prohibir i que s'adreça a similar client, i no és necessari que es captin finalment els clients sinó únicament que l'activitat es desenvolupi en el mateix mercat i afectant al mateix cercle de potencials clients.

Durada màxima: S'estableix en funció de la seva categoria, sent per:

  • Tècnics: Duració màxima de 2 anys. (S'entén com a tècnic als titulats, però també als treballadors que estiguin en coneixement de les tècniques empresarials).
  • Resta de treballadors: Durada màxima de 6 mesos.

En aquest punt, hem de tenir en compte que la superació del termini màxim permès no abocaria a la nul·litat total del pacte sinó a la nul·litat parcial (art. 9.1 ET).

Compensació econòmica proporcionada: Ha de ser adequada, havent examinar si és o no proporcionada, analitzant individualment cada supòsit i tenint en compte la proporció entre el seu import amb l'interès protegit i l'obligació de rescabalament; la durada del pacte; el salari percebut pel treballador; el sacrifici imposat al treballador de l'obligació de no competir un cop extingit el contracte així com a la inactivitat a què es veu forçat.

Per això, els tribunals vénen destacant la necessitat d'assegurar al treballador una estabilitat econòmica per fer front a la manca d'ingressos o rendes derivades del treball.

Així mateix, no hi ha un criteri fix per a considerar quin import exacte ha de ser considerat com a adequat i proporcionat, però es ve fixant pels tribunals un import equivalent al 15% -20% com a mínim del salari total que percebi el treballador.

Per tant, si no volem que la clàusula del pacte de no competència post-contractual sigui nul·la i no tingui eficàcia, haurem de complir amb aquests requisits.


Sobre l'autor:

soci

Miquel Fornieles

DiG Advocats

Linkedin