Quan l'Administració Tributària (Hisenda) considera que un empresari ha retingut una quantitat inferior a l'exigida legalment, en els pagaments als seus treballadors, efectua una reclamació de quantitats y l'ingrés per la diferència.

L'Audiència Nacional ha emès una sentència segons la qual no es podria exigir l'ingrés de més retencions, si el treballador ja ha presentat la declaració de l'IRPF, deduint els imports efectivament retinguts i d'acord amb les xifres declarades per l'empresari, prèviament a la correcció realitzada per l'Agència Tributària.

Això és degut al fet que el treballador ja va pagar la seva quota d'IRPF, sense deduir més retencions que les inicialment practicades. El deute tributari va quedar saldat.

Tot i que el criteri de l'AEAT es manté invariable, de manera que seguirà reclamant el pagament de les retencions no realitzades, aquesta sentència ofereix a l'obligat un argument en defensa seva que pot resultar d'utilitat.

De totes maneres, atès que l'obligació del retenidor (empresari) és independent de la que correspon al treballador en relació amb el seu IRPF, l'AEAT podria aplicar una sanció per reclamació de quantitats i interessos de demora al retenidor que va incomplir la seva obligació, amb independència del que es resolgui en relació amb el deute principal (les retencions).


Sobre l'autor:

advocat fiscal a barcelona

Albert Pujol

DiG Advocats

Linkedin