Una persona que inverteix diners en una societat ho fa amb l'esperança que aquesta inversió, a futur, li reverteixi en un benefici econòmic. En aquest sentit, la llei reconeix al soci d'una empresa el dret a participar en el repartiment dels guanys de la mateixa en determinats supòsits. Però la llei també atribueix a la Junta de socis (decisió dels socis que adopten els acords en base a unes majories) la facultat per decidir si es reparteixen o no, entre els socis, els dividends, que constitueixen els beneficis de l'empresa. Això pot donar lloc a un abús de dret dels socis majoritaris en detriment dels drets dels socis minoritaris. A la pràctica, hi ha molts casos en què la majoria es nega, una vegada i una altra vegada, a l' repartiment de dividends quan aquests podrien ser repartits, és a dir, tot i que hi ha beneficis, i no hi ha motius econòmics per no repartir-los. Sol ser així perquè aquests socis majoritaris controlen els òrgans d'administració i ja cobren d'alguna altra manera, per exemple, via retribució d'administrador o com a empleat o prestador de serveis, etc. En aquest supòsit el soci minoritari veu vulnerat un dels seus principals drets, com és el repartiment del benefici econòmic derivat de la seva condició de soci.

Per evitar aquest possible abús de la majoria es va introduir, en la Llei de societats de capital, l'article 348 bis, que va entrar en vigor el 2 d'Octubre de 2011 i que regula per primera vegada el dret de separació del soci o accionista d'una societat mercantil per falta de repartiment de dividends.

Amb aquest article s'incorpora un dret mínim al repartiment de dividends, i pot donar lloc la seva denegació a un dret de separació del soci sota les següents circumstàncies:

  • Que la societat porti 5 anys inscrita al Registre Mercantil.
  • Que, en la Junta General de Socis, el soci hagi votat a favor de la distribució de dividends (acord que sol venir emmarcat dins de l'acord d'aprovació del resultat de l'exercici).
  • Que la Junta General de Socis no acordi el repartiment de dividends de, almenys, un terç dels beneficis de l'explotació de l'objecte social adquirits en l'exercici anterior.
  • Que els beneficis siguin legalment repartibles (per exemple, que no s'hagués aprovat el repartiment de dividends perquè hagués de compensar pèrdues o dotar reserves legals o estatutàries).

Però en una situació de crisi com existia en el moment en què va entrar en vigor el referit article 348 bis, el mateix va ser molt criticat perquè, entre altres motius, s'entenia que era contrari a la llibertat d'empresa i perquè en un context de crisi les empreses tenien dificultats per accedir al crèdit i si a sobre havien de pagar dividends als socis la situació s'agreujava encara més. O, també, perquè els crèdits de tercers es veien perjudicats davant dels socis sortints als que s'havia de reemborsar les seves participacions. I, en general, perquè en situació de crisi aquest article podia ser contrari a pactes com els de limitació de dividends, o, d'refinançament condicionada a la reinversió de beneficis en comptes de repartir-los.

És per això que, el referit article 348 bis, nou mesos després de la seva entrada en vigor, va ser suspès fins al 31 de desembre de 2014 i prorrogada la suspensió de la seva aplicació fins al 31 de desembre de 2016. Entrant de nou en vigor el passat 1 de gener de 2017 i desconeixent, almenys, en el moment en què finalitzi de redactar aquestes línies, si el legislador tornarà a suspendre, per tercera vegada, l'aplicació d'aquest article. La veritat és que, ara per ara, es troba de nou en vigor. Podent considerar aquest precepte com un reflex que el dret del soci als guanys socials, en les condicions que regula el precepte, és un dret concret que no depèn de l'acord de la Junta General de Socis i la vulneració ha de ser compensada amb un dret de separació del soci que veu perjudicat seu interès.

El termini per a l'exercici del dret de separació del soci és d'un mes a comptar de la data de celebració de la Junta General de Socis i la forma d'exercir aquest dret, recomanem sigui, mitjançant comunicació per escrit dirigida a la societat, sent no dubte ia l'efecte de prova, convenient el burofax o la notificació notarial que deixa constància tant de la recepció com del contingut.

D'altra banda, ressaltar que el que disposa l'article 348 bis, que ens ocupa, i de constant referència, no és aplicable a les societats cotitzades tota vegada que en aquestes ja es regula una possibilitat de sortida del soci.

I per finalitzar indicar que, estant de nou en vigor l'article 348 bis de la Llei de Societats de capital i atès que el dret de separació del soci sorgeix en el moment en què vota sobra l'aplicació del resultat, es podrà exercir aquest dret respecte de qualsevol acord d'aplicació del resultat pres a partir de l'1 de gener de 2017. Sempre que no canviï la normativa actualment en vigor, en el cas, els informaríem a través del nostre butlletí.



Sobre l'autor:

advocada

Carmen López

DiG Advocats

Linkedin