La Sentència del Tribunal Constitucional 59 / 2017 de 11 de Maig va declarar de manera expressa que els articles 107.1, 107. 2 a) i 110.4 de la Llei d'Hisendes Locals eren inconstitucionals i nuls "... però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions d'inexistència d'increments de valor ...".

En la indicada Sentència, el Tribunal Constitucional va instar el legislador perquè s'adaptés al pronunciament dictat. Malgrat el lapse de temps transcorregut, a dia d'avui no s'ha dut terme cap reforma legislativa en els termes establerts pel referit Tribunal.

Mentrestant, se segueixen dictant resolucions que afecten la plusvàlua ja que no es pot pretendre (com s'estan interessant diferents administracions públiques) que es paralitzin tots els procediments judicials oberts fins que el Parlament espanyol aprovi una normativa que reculli els aspectes establerts a la STC 59 / 2017 de 11 de maig.

En aplicació del principi de inexcusabilidad, els jutges i magistrats no poden deixar de jutjar com a conseqüència d'una presumpta llacuna legal.

És per això que sembla oportú referir-se a determinades resolucions dictades amb posterioritat a la Sentència de 11 de Maig de 2.017 i que, en conseqüència, apliquen els pronunciaments recollits en aquella.

A) Un Jutjat Contenciós Administratiu de Cartagena ha dictat sengles resolucions en virtut de les quals no és la persona obligada al pagament la qual ha de provar que (en el període transcorregut entre l'adquisició i la transmissió de l'actiu) no hi va haver increment dels terrenys sinó que ha de ser l'Administració la que ha de provar aquest increment. I, a criteri d'aquest Jutjat, aquesta prova s'ha d'efectuar a través d'un dictamen Pericial.

B) Pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid "... no pot deixar-se a l'arbitri de l'aplicador (és a dir l'Administració que pretén reclamar la plusvàlua a l'administrat) tant la determinació dels supòsits en què naixeria l'obligació tributària com l'elecció de la manera de dur a terme la determinació de l'eventual increment o decrement ... ". Per tant, sembla deixar-se a la porta oberta al fet que, mentre el Parlament no s'adeqüi la normativa de la llei d'Hisendes Locals al contingut de la Sentència del Tribunal Constitucional 59 / 2017 de 11 de Maig, les liquidacions o autoliquidacions de l'impost de plusvàlua calculades sobre la base a una normativa que s'ha declarat inconstitucional, són nul·les íntegrament.

C) Finalment i en un recurs contenciós administratiu tramitat des DiG Advocats, un Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha estimat la reclamació efectuada en nom d'un particular relativa a la sol·licitud de devolució de l'import liquidat en concepte de plusvàlua. La reclamació de la devolució se sustentava en el fet que l'import percebut en transmetre la finca va ser inferior al preu pagat al adquirir-la i, en conseqüència, la inexistència d'increment suposa que no es reporta plusvàlua alguna. Segons recull la Sentència dictada en aquest Recurs Contenciós Administratiu "... l'Administració tributària té la càrrega de provar que hi ha increment de valor del terreny, pressupost ineludible de l'exigència de l'impost. En el cas que ens ocupa, l'administrat afirma que no va existir tal increment, aportant documentació que així ho posa de manifest, mentre que l'Administració demandada s'ha limitat a negar l'afirmació del particular, el que per si sol no constitueix prova de la existència del necessari increment de valor del terreny en el moment de la transmissió ... ". La conseqüència suposa l'anul·lació de la quota de plusvàlua satisfeta, qüestió que obliga l'Administració a la devolució de l'import satisfet més els interessos corresponents.

La tendència observada en les resolucions posteriors a la Sentència del Tribunal Constitucional de 11 de Maig de 2.017 ens reafirma en la necessitat d'analitzar detalladament les plusvàlues satisfetes a l'Administració per valorar la possible sol·licitud de devolució de les mateixes.


Sobre l'autor:

Daniel Vigo, dig advocats

Daniel Vigo

DiG Advocats

Linkedin