Hisenda comença a aplicar mesures de derivació de responsabilitat

Davant la dificultat de cobrament dels deutes de les companyies, en els últims temps, les dependències de Recaptació de l'Agència Tributària han optat per aplicar de manera generalitzada la, fins fa poc "excepcional", mesura de derivació de responsabilitat solidària a l'Administrador.

La Llei general tributària (LGT), en els seus articles 42 i 43, regula els supòsits de responsabilitat solidària i responsabilitat subsidiària, respectivament.

En aquest article ens centrarem en la responsabilitat subsidiària prevista en l'article 43 de la LGT, el redactat de l'apartat 1 té el següent tenor literal:

1.- "Seran responsables subsidiaris del deute tributari les persones o entitats:

  1. Sense perjudici de la responsabilitat solidària, els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques que, havent aquestes comès la infraccions tributàries, no haguessin realitzat els actes necessaris que siguin de la seva incumbència per al compliment de les obligacions i deures tributaris, haguessin consentit l'incompliment per qui d'ells depenen o haguessin adoptat acords que possibilitessin les infraccions.

La seva responsabilitat també s'estendrà a les sancions ".

  1. Els administradors de fet o de dret d'aquelles persones jurídiques que hagin cessat en les seves activitats, per les obligacions tributàries meritades d'aquestes que es trobin pendents en el moment del cessament, sempre que no haguessin fet el necessari per al seu pagament o haguessin adoptat acords o pres mesures causants de l'impagament. "

L'apartat 2 d'aquest article 43 de la LGT estableix un altre supòsit de responsabilitat subsidiària dels administradors de fet o de dret, per la presentació reiterada sense ingrés de les autoliquidacions de tributs repercutits o de retencions practicades, però que no seran objecte de l'abast de aquest escrit.

Cal precisar, que la norma exigeix ​​que la derivació de la responsabilitat subsidiària cap a l'administrador de fet o de dret, quedi supeditada a la declaració de fallit del deutor principal i dels responsables solidaris.

Si vol que l'assessorem amb aquest o qualsevol assumpte d'una altra índole, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

La responsabilitat tributària està subjecta a l'existència d'uns pressupostos objectius:

  • La comissió d'infraccions tributàries per les quals hagi estat sancionada.
  • La condició d'administrador de fet o de dret en el moment de cometre les infraccions tributàries.
  • La conducta de l'òrgan d'administració reveladora de l'absència de diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries.

Entre els aspectes més conflictius en l'aplicació d'aquesta responsabilitat subsidiària cal destacar que l'Administració tributària entén que resulta d'aplicació aquesta derivació de responsabilitat sempre que una entitat jurídica hagués comès una infracció tributària com a conseqüència de l'incompliment de les observacions fiscals, tant formals com substantives , sempre que aquesta circumstància sigui imputable a la inobservança de les funcions que legalment li correspon desenvolupar.

En aquest sentit, en la pràctica totalitat, per no dir la totalitat, dels supòsits en què la companyia hagués incomplert amb les obligacions que van ser tipificades com a infraccions tributàries, pot derivar la responsabilitat subjectiva, ja que l'Agència Tributària entén que en tots aquests casos l'òrgan d'administració no va realitzar els actes que van ser de la seva incumbència i que haguessin evitat la comissió de la infracció.

Cal precisar que dins d'aquestes actuacions l'Agència Tributària inclou absolutament totes les que han derivat en un acord d'imposició de sanció per infracció tributària, amb independència de la naturalesa de les mateixes, pel que no cal pensar que les actuacions que emparen els acords de derivació de responsabilitat en l'actualitat estan fonamentats en una actuació activa i artificiosa per part de l'òrgan d'administració realitzada amb la voluntat que la companyia obtingués una menor o nul·la tributació respecte un determinat, impost i / o operació.

És per això que l'Administració tributària motiva la culpabilitat de l'òrgan d'administració en la comissió de les infraccions tributàries amb el deure de diligència d'un ordenat empresari i d'un representant lleial, recollit en la normativa mercantil, i per tant, qualsevol infracció tributària que li sigui imputada a la companyia, sigui de la naturalesa que sigui resulta subsumible a la responsabilitat de l'òrgan d'Administració, fins i tot si es deu a un error realitzat per un treballador o per un assessor extern, ja que l'administració entén que aquest òrgan és responsable directe de totes i cadascuna de les obligacions tributàries presentades i que ha de conèixer i verificar el contingut de cadascuna d'elles, prèviament a la seva presentació, ...

Al nostre entendre, l'esperit de la inclusió de la derivació de responsabilitat subsidiària, es fonamentava en evitar que actuacions malicioses, artificioses, ... efectivament ideades per l'òrgan d'administració, quedaran lluny de l'empara dels seus responsables després de la desaparició de la companyia o de la seva declaració de fallit, i per això entenem que la derivació automàtica de responsabilitat subsidiària no és procedent en tots els supòsits, sinó que cada supòsit ha de ser analitzat de manera individualitzada i l'empara de les seves circumstàncies.

Per finalitzar, cal ressaltar que la norma, en tot moment, expandeix la referida responsabilitat subsidiària tant als administradors de fet com als de dret.

En aquest sentit, s'entén com a administrador de dret, aquella persona que és nomenat de forma expressa per la Junta General i el seu càrrec es troba inscrit en el Registre Mercantil corresponent.

D'altra banda, es considera administrador de fet, a aquella persona que sense haver estat nomenat per al càrrec per la Junta General, en realitat són els que de forma efectiva realitzen les funcions d'administrador.


Sobre l'autor:

advocat fiscal a barcelona

Albert Pujol

DiG Advocats

Linkedin