En moltes ocasions ens podem plantejar com hem d'actuar quan es disposa de determinada informació que considerem que mereix una protecció especial, podent tractar-se d'un secret d'empresa i de quins mecanismes disposem per al seu degut control.

Més enllà d'activitats professionals que disposen de determinats mecanismes de protecció (patents, marques, propietat intel·lectual, etc.) la veritat és que resultava necessari establir una sèrie de paràmetres que permetessin atorgar seguretat jurídica en un àmbit més global del desenvolupament empresarial.

I, si bé és cert que la normativa penal ja preveu determinades actuacions per perseguir conductes que podrien arribar a ser considerades punibles en relació a activitats empresarials i l'ús de determinada informació que es pot arribar a considerar d'ús restringit, en l'actualitat ja es disposa d'una nova regulació que té com a objectiu la protecció de l'anomenat Secret d'Empresa. D'aquesta manera, s'ha aprovat la Llei de Secrets Empresarials, amb efectes des del 13 de Març de 2019.

Quin és l'objectiu que es pretén amb aquesta normativa?

Doncs essencialment, busca millorar la competitivitat empresarial i les condicions de les que han de disposar les empreses per a la innovació. Per a això, es preveuen uns mecanismes de protecció empresarial que permetin disposar d'una seguretat jurídica en relació a aquells coneixements o documents que es van generant com a conseqüència del seu propi desenvolupament.

La promulgació d'una normativa de nova creació suposarà l'existència de molts aspectes que quedessin a l'atzar de la seva interpretació i que, amb tota seguretat, hauran d'aclarir-amb futures modificacions legislatives o mitjançant el criteri que estableixin els Tribunals.

I això passarà, amb força probabilitat, amb un element bàsic: la consideració del concepte de Secret d'Empresa. La regulació acabada d'aprovar considera que, per secret empresarial, s'ha d'entendre qualsevol informació o coneixement que (ja sigui de forma global, ja sigui de forma particular per la seva configuració a través dels seus components) no és generalment conegut per aquells en els quals en el seu àmbit s'utilitzi el tipus d'informació o coneixement, ni sigui fàcilment accessible per a ells. Així mateix, aquesta informació o coneixement ha de tenir un valor empresarial (real o previsible) i, finalment, el titular ha d'haver adoptat mesures raonables per mantenir-lo en secret.

Per descomptat, les consideracions relatives al fet que es tracti d'informació o documentació no "generalment" coneguda o l'adopció de mesures "raonables" de protecció provocaran molta divergència sobre qüestions essencials per entendre de manera clara el concepte de "secret de empresa ".

En qualsevol cas, sí que sembla necessari emfatitzar que no s'entendrà per secret empresarial la informació d'importància escassa o la pròpia experiència o capacitació professional adquirida pels treballadors durant la seva carrera professional ni aquella informació que sigui fàcilment accessible.

Tot i que és evident que aquesta normativa no es limita a determinats camps del coneixement, sí que sembla estar especialment pensada per a aquells sectors més innovadors de l'activitat empresarial, com són el tecnològic, el científic i la recerca en general.

D'altra banda, i malgrat que pugui considerar-se que això és de sentit comú, no està de més recordar que es considera vulnerat el secret d'empresa si s'hagués incomplert un acord de confidencialitat que sobre el mateix pogués existir.

I igualment s'ha de fer menció al fet que l'existència d'un secret empresarial no impedeix que sobre el mateix s'atorgui una llicència. Per això, en cas d'acudir als tribunals per denunciar la violació del secret empresarial, ho podran fer tant el titular del mateix com l'hipotètic llicenciatari que estigués expressament autoritzat per a això.

I, finalment, el termini per exercitar accions judicials en defensa dels secrets empresarials serà de tres anys des que es va tenir coneixement de la persona que, presumptament, va vulnerar el secret empresarial.

En definitiva, l'existència d'aquestes directrius hauria de permetre atorgar una major seguretat a les empreses per protegir d'una manera més adequada aquella informació o documentació que puguin considerar que mereix una especial protecció. Però, per això, serà necessari que prèviament adoptin unes mesures internes de protecció que mostrin de manera clara l'interès de mantenir acotat i restringit l'accés a aquesta informació.

Si desitja que li ampliem aquesta informació, no dubteu a posar en contacte amb nosaltres.


Sobre l'autor:

Daniel Vigo

DiG Advocats

Linkedin