Arran de la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional (TC) el passat 11 de Maig de 2.017 (STC 59 / 2017) sobre la Plusvàlua Municipal, es va derivar una important discussió quant a l'abast de la mateixa. I el fet que la Sentència no fos tot el clara que hauria estat desitjable provocar més ombres que llums.

A més, el fet que el Tribunal Constitucional instés al legislatiu a modificar la Llei d'Hisendes Locals no feia sinó avivar més el foc, el qual no ha pogut ser sufocat ja que en tot aquest lapse de temps (14 mesos) no s'ha procedit a la modificació legislativa.

Simultàniament, una tesi jurisprudencial que ha anat guanyant adeptes des de la STC de Maig de 2.017 (impulsada per una inicial Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid) ha vingut a considerar que, d'acord amb la STC 59 / 2017, qualsevol liquidació tributària, com la Plusvàlua Municipal, girada en mèrits de les disposicions que regulen la Llei d'Hisendes Locals (LHL) per liquidar l'Impost de Plusvàlua ha de ser considerada nul·la (encara que la transmissió hagi suposat beneficis per al venedor) en haver-se dictat en base a uns articles de la Llei d'Hisendes Locals que van ser "expulsats d'origen" de l'ordenament jurídic.

Aquestes tres qüestions han provocat que diferents administracions locals i supramunicipals s'hagin interposat diferents recursos de cassació davant el Tribunal Suprem a fi d'aclarir aspectes difusos de la STC de Maig de 2.017.

I sembla que, a poc a poc, els llums van superant a les ombres; i això a partir de la sentència del Tribunal Suprem de 9 de Juliol de 2.018, a partir de la qual el Tribunal Suprem rebutja de ple la tesi jurisprudencial que venia considerant que qualsevol liquidació derivada de l'Impost de Plusvàlua (encara que hagués guanys) havia de ser considerada nul·la.

El Tribunal Suprem estableix que únicament es pot reclamar la devolució de la plusvàlua en els casos en què hi hagi hagut pèrdues (ja sigui en transmetre un immoble, ja sigui a l'heretar) i el contribuent el pugui acreditar.

Per contra, sí que accepta el Tribunal Suprem que en el supòsit que el venedor (o hereu) no pugui acreditar que la transmissió del terreny no ha suposat un increment de valor del mateix, en aquest cas haurà de liquidar la plusvàlua; és a dir, si es pot demostrar que la transmissió s'ha produït sense que hi hagi hagut un augment del valor del terreny, en aquest cas no serà procedent liquidar la plusvàlua.

Per al Tribunal Suprem, és l'obligat tributari el que ha de provar que no hi ha hagut increment de valor del terreny, valent-se per a això de qualsevol principi de prova. Després d'aquesta prova aportada per l'obligat tributari, ha de ser l'Administració la que rebati en contra del subjecte aquest principi de prova. És a dir, l'Administració en aquest supòsit haurà de tenir una actitud activa per contrarestar la prova del particular i no excusar simplement en el fet que el particular no ha provat la inexistència de benefici econòmic.

Esperem que aquesta Sentència del Tribunal Suprem doni la llum suficient com per contrarestar la gran inseguretat jurídica que ha provocat en aquesta qüestió; i ajudaria molt més que, d'una vegada per totes, el Poder Legislatiu compleixi el mandat del Tribunal Constitucional i aprovi la modificació de la Llei d'Hisendes Locals.

Per ara, i transcorreguts catorze mesos des de la Sentència del Tribunal Constitucional, ja disposem d'una Proposició de Llei que segueix el seu curs parlamentari. Per alguna cosa es comença ....


Sobre l'autor:

Daniel Vigo

DiG Advocats

Linkedin