En teoria, entre el valor cadastral i la seva relació amb la plusvàlua municipal hi ha poques coses en comú. A primera vista, tot el més seria la seva vinculació amb els béns immobles.

No obstant això, si s'analitzen les informacions que afecten tots dos conceptes es comprovarà com la seva relació és més estreta del que creiem:

D'una banda, com és ben sabut, el Tribunal Constitucional (TC) acaba de declarar inconstitucionals i nuls determinats articles de la Llei d'Hisendes Locals (LHL) que obliguen a tributar per l'anomenada "plusvàlua municipal" tot que no s'acrediti la existència d'un benefici obtingut pel venedor com a conseqüència de la transmissió d'un immoble determinat. Per a això, el TC insta el Parlament estatal que s'adeqüi la LHL en termes que no infringeixin el principi de capacitat contributiva recollit en la Constitució Espanyola.

Hem de recordar que són els ajuntaments les administracions que gestionen i recapten la "plusvàlua municipal"

D'altra banda, els valors cadastrals es determinen a través d'un organisme (denominat cadastre) que no és més que un registre vinculat a l'Administració central que engloba la descripció, entre d'altres, dels immobles urbans. Aquest registre incorpora les característiques dels immobles amb els seus elements essencials, obtinguts els mateixos de forma objectiva (la ubicació, la referència cadastral, l'ús o el titular) o subjectiva (essencialment, el valor cadastral).

I com es determina el valor cadastral d'un immoble?

Doncs a partir d'un procediment administratiu en el qual no intervenen els particulars. L'Administració aplica determinats criteris que s'inclouen en l'anomenada ponència de valors de la qual cada municipi disposa. Aquests criteris es refereixen a la localització, la tipologia de sòl (urbà, urbanitzable, no urbanitzable ...), el cost de la construcció existent en el solar, la seva antiguitat, etc.

Les ponències de valors es van actualitzant de tant en tant a fi d'adequar els valors cadastrals al valor de mercat de les finques; i es van actualitzant a petició de cada municipi i són aprovades per la Direcció General del Cadastre.

Aquestes ponències incorporen els criteris, mòduls de valoració, planejament urbanístic i altres elements precisos per assignar un valor cadastral individualitzat als béns immobles dins l'àmbit municipal.

Després de tot aquest procés administratiu es posa en coneixement dels titulars cadastrals el nou valor que s'assigna a les finques.

Es poden discutir aquests nous valors pels titulars cadastrals?

Evidentment. Des del moment en què es tingui coneixement del nou valor cadastral proposat es disposarà del termini d'un mes per interposar un recurs de reposició davant el Cadastre o (en el mateix termini) una Reclamació Econòmic Administrativa davant el Tribunal Econòmic Administratiu de cada comunitat autònoma.

¿I per a què s'utilitza aquest valor?

Doncs entre altres coses, per calcular l'Impost sobre Béns Immobles que s'ha de liquidar anualment.

I qui gestiona i recapta l'impost sobre béns immobles?

Doncs, igual que la Plusvàlua, els ajuntaments.

Serà una simple coincidència que es faci públic el criteri del TC sobre l'aplicació incorrecta de la plusvàlua municipal en determinats supòsits amb l'increment dels valors cadastrals que sembla que es van a dur a terme per bastants municipis en tot l'àmbit nacional?

Serà una manera de compensar les pèrdues que poden afectar els consistoris pels ingressos que deixaran de percebre en concepte de plusvàlua municipal i amb les reclamacions que faran els particulars sol·licitant la devolució d'aquelles plusvàlues liquidades indegudament segons el criteri del TC, amb la actualització dels valors cadastrals i, en conseqüència, amb el previsible augment de l'Impost sobre els Béns Immobles?

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.


Sobre l'autor:

Daniel Vigo, dig advocats

Daniel Vigo

DiG Advocats

Linkedin